mardi 16 octobre 2018

Lo Grand Safir, criticas en provençau


Es un documentari de Jeremy Stadler que parla d’ecologia. I a una chorma d’òmes qu’an per escomesa d’acampar lo mai de plastic que i a dins la mar. L’associacion d’Emmanuel Laurin se ditz « lo grand safir ». Son objectiu es de nadar de Marsilha fins a Tolon per recampar lo mai de botilhas e de bordilhas. I a d’autreis associacions que se ligan ambe lo Grand Safir e aqueleis associacions organizan de manifestacions coma de corsas per recampar lei papiers dins lei carrieras. S’enujan pas perque i a una bòna musica electronica compausada per lo filme. Nos a agradat. Dona enveja de s’investir e d’ajudar per l’ecologia. Perque es la tèrra nòstra e la fau protegir.
Liana, Elisa, Paulina, Chiara.

Lo filme se ditz Lo Grand Safir. Es una associacion ecologica qu'es nascuda i a doas annadas. Son objectiu es de recampar lei bordilhas que son dins l'aiga. Lei benvolents (plonjaires, doctors, responsables de l'associacion, presidents e fondadors) contribuan au projècte. Lei personas percorron 120 quilomètres, de Marselha a Tolon en nadant pendent fòrça jorns, amb un batèu. Es un projècte qu'es conegut e qu'a fach lo torn dau monde, i a de mai en mai de personas que participan au projècte.
Lei punts positius son que lo projècte es ecologic, aquò's ben per la natura.
Lo Grand Safir vòu cambiar lei mentalitats dei gents.
En mai d'aquò, la debuta dau filme es fòrça polida perque vesèm lo calabrun banhat per leis èrsas.
Avèm pas trobat de punts negatius an aqueu filme.
Aimam lo subjècte, podèm veire que la planèta es amenaçada e lei gents polluan, urosament qu'existís lo projècte dau Grand Safir !
Lea e Carla.

Es un documentari que mòstra lo biais innovent de desenvelopar una consciéncia ecologica. Manu a chausit de longar lei còstas miegterranas de Marselha a Tolon sus 120 quilomètres.
Decida de filmar tot per sensibilizar la populacion : au ramassatgee a la triga dei bordilhas.
Es accompanhat d'una equipa.
Lo reportatge es accompanhat d'una musica galòha que ritma lei diferents paisatges rescontrats dau lòng dau trajècte. Manu e son equipa an capitat a mobilizar un cinquantenau de personas per leis ajudar dins aquela quista.
Es interessant e instructiu aquò dona enveja de trigar lei bordilhas !
Maëva, Jeremiàs, Julieta.

Parla de la biodiversitat. Emmanuel Laurin es lo creator dau projècte que consistís a recampar lei bordilhas dins la mar entre Marselha e Tolon en nadant.
Utilizan l'umor dei jovents per faire passar un messatge sus lo subjècte que pertoca totei. Lo punt positiu dau filme es lo messatge : « preservatz la planèta ! »
M'agrada lo filme perque es un subjècte important per l'òme.

Celia, Loana.  

LES AMOUREUX DES BANCS PUBLICS - Trailer


Critique collective:
Les Amoureux des Bancs Publics raconte le peuple tunisien qui se révolte, le 14 janvier 2011  pour que tout le monde ait accès à la culture au lendemain de la révolution : acteurs, danseurs, des taggers sont rassemblés pour cette cause.
La Mass’Art est l’association principale.
Le film n’est pas basé sur des archives (à part dans le générique) comme dans Gurs mais sur une accumulation de témoignages, face caméra.
On voit beaucoup de plans de coupes de tags qui ne suffisent pas à rythmer le
documentaire.
Le film est assez convaincant parce qu’il y a cinq techniciens seulement pour
harmoniser l’ensemble. On sent que c'est un film sans budget écrit dans l'urgence et le feu du sujet.
Les moments de partage des gens qui font de l’art ensemble était touchant.
Le film est mal sous-titré : trop de fautes d’orthographe. Il doit manquer des moyens à la production pour améliorer cette technique.
Le sujet est intéressant mais on souffre des longueurs.
L’image n’est pas stabilisée, trop tremblante. Sur la terrasse, par exemple, il y a des maladresses: la caméra bouge, l'image est mal cadrée. C'est regrettable car cette chorégraphie est un moment phare du film.
On aurait aimé comprendre la signification des tags présentés.

lundi 15 octobre 2018

Gurs, la critica en Provençau


Lo filme se ditz Gurs. Es una ciutat que se troba dins lei Pirenèias. Es un documentari qu’anoncia una tragedia.
Es originau perque i a doas partidas : una partida dessenh animat que permet de rompre ambe l’aspècte orrible e qu’interessa lei pichòts e mòstra la realitat d’un biais doç.
Lei plans de copa permeton de donar de ritme a de testimoniatges que s’encadenan de tròp, fàcia camera. Vesèm lei familhas espanhòlas que son lei temoins de la deportacion dins lei Pirenèias e que l’an viscut. La musica es trista e nostalgica, porgís de la pietat e de la tristesa.
Lo principau punt positiu es que l’istòria es contada per de personas qu’an viscut la guèrra. Pasmens lo punt negatiu es que lo documentari es longuet. Aimam lo subjècte pertocant dau filme.
Carla,Lea, e Celia. 

Leis autors son Verónica Sáenz e lo productor es Fernando Yarza e Anabel Beltrón. Fugisson Franco lei protagonistas per se rendre au vilatge de Gurs. Lei testimòniatges per lei personas vièlhas son pertocants. Leis imatges d’archiu permeton d’illustrar la misèria dei camps mai lo dessenh animat leis adocís. Aqueu filme es un cors d’istòria.  Nos agrada mai es un pauc longuet.
Paulina, Elisa, Chiara, Lyana, Eva.

Es revirat en francés. Lo filme es fòrça ben explicat : arribam a comprene l’istòria ambe lei testimoniatges dei gents qu’an viscut l’orror. L’ensems es tròp longuet e mai la musica manca de vòlha. I a fòrça fòtos qu’ajudan mielhs de comprene l’istòria. Lo filme es enujós perque manca de rebombissaments. Mai es interessant.

Loana, Jerèmias, Julieta, Maeva.